L'empresa ha recorregut la sentència que l'obligava a pagar els endarreriments que li corresponien a un treballador que estava contractat de guionista però que, en realitat, treballava de periodista. Es tracta d'una situació que afecta molts companys perquè l'empresa contracta guionistes per fer tasques de periodistes amb l'objectiu de botar-se descaradament les borses de treball i per pagar amb salaris del Grup IX treballs catalogats en el Grup V.
En recórrer la sentència, l'empresa l'únic que busca és allargar la solució del problema ja que base no en té. La sentència ha demostrat que els seus arguments no tenen cap consistència i que les proves aportades per la defensa han sigut contundents i incontestables.
ELS ÀNECS I ELS GUIONISTES
Hi ha una dita que diu que si ens trobem un animal que sembla un ànec, camina com un ànec, nada com un ànec i fa quac-quac com un ànec... és un ànec. La jutgessa ha seguit la mateixa lògica i ha considerat que si un treballador té la titulació que s'exigeix per ser periodista, fa el mateix treball que els seus companys reconeguts com periodistes, seu a la redacció d'informatius i comparteix les eines de treball amb els periodistes... és un periodista. Això, els responsables de relacions laborals no volen entendre-ho i intenten dissimular la seua prepotència i arbitrarietat argumentant solemnement que defensen els interessos de l'empresa quan en realitat no fan més que posar a la vista les seues pròpies misèries. És el que esperàvem d'ells i no ens pillen desprevinguts. Açò no ha fet més que començar.
El desastre de la política laboral de la casa el coneixem tots i d'ell també s'ha fet ressò la Sindicatura de Comptes i els informes d'auditoria d'Ernst & Young. Que no s'ha de confondre amb les tendes de roba Forever Young. Però, arribats ací, tampoc passa res si recordem que als guionistes, a més de no pagar-los el que els correspon, ningú no els regala cap tratge.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada