La crisi econòmica iniciada en 2008 ha projectat l'ombra de la
sospita sobre tot allò que du el marxamo de públic. L'ensenyament,
la sanitat i els mitjans de comunicació han quedat en el punt de
mira com a causants de tots els mals. En el cas de les televisions i
ràdios públiques el debat va acompanyat d'alguns missatges que
serveixen per tranquil·litzar la vessant més voraç de la
competència, que aspira a fer-se amb una part del pastís
audiovisual.
ALGUNES LLEGENDES URBANES
Així,
s'ha colat la lletania que resa que" RTVV té més personal que
Tele 5, Antena 3 i la Sexta juntes". Sí, però no. Els canals
privats fa anys que van decidir externalitzar la major part de la
seua producció. Per exemple, tots els informatius de Tele 5 estan
servits per l'empresa de notícies Atlas, propietat de Mediaset.
Atlas té una plantilla de més de 200 treballadors i en molts casos
subcontracta cobertures informatives a tercers , que acaben servint
les informacions a Tele 5. Conforme baixem l'escala, trobem
condicions laborals més precàries i sous que ens retrotrauen a
meitats dels anys 90. És així com l'audiovisual s'ha convertit en
un sector de mileuristes.
La segona frase lapidària és que "RTVV
és cara per als valencians". Per reforçar la sentència sempre
s'al.ludeix als 1.200 milions d'euros de deute acumulat que
arrossega. Curiosament no s'explica com s'arriba a una xifra tant
astronòmica tot i que l'equació salta a la vista: sumem els sucosos
contractes amb productores amigues per projectar els successius
presidents autonòmics a l'escena política madrilenya (això sí,
amb unes audiències irrisòries), el cànon per la retransmissió de
les curses de Fórmula I, el finançament atípic dels equips de
futbol valencians, les factures unflades amb la retransmissió de la
visita del Papa o els capritxos de l'anterior secretari general,
Vicent Sanz, processat per un cas d'abusos sexuals a tres
treballadores de la casa. Hi ha hagut la més mínima responsabilitat
política per haver provocat un forat negre de dimensions
incalculables? Cap ni una. Les gestions successives de Jesús
Sánchez Carrascosa, Genoveva Reig o Pedro
García han estat validades pels successius governs
autonòmics.
EXIGÈNCIES DEL CONTRIBUENT
Quan la magnitud dels interessos del
deute avorta qualsevol maniobra econòmica, la resposta políticament
correcta és que cal aprimar RTVV, redimensionar, reorientar-se en el
nou mercat televisiu...eufemismes per a parlar de comiats massius.
Volen xifres sobre l'elevadíssim cost
que tindrà RTVV per als valencians l'any pròxim?. Anoten els 98
milions d'euros que transferirà la Generalitat a RTVV per al seu
funcionament i veuran que és un 0'65% del total del pressupost de la
Generalitat. I si tenim en compte les 3.484.000 persones majors de 18
anys que resideixen a la Comunitat Valenciana ens trobarem que a
cadascú li correspon pagar 28 euros a l'any per sostindre RTVV.
Com a accionistes, per 28 euros anuals,
els valencians haurien de tindre dret a :
- uns informatius
plurals i equilibrats, que donen veu a diferents opinions polítiques,
sindicals o socials. A debats enriquidors i a que les minories deixen
d'estar silenciades.
- una programació majoritàriament en
valencià, feta pels professionals de la casa, sense cap sobrecost
que es puga evitar.
- una programació infantil i juvenil escaient
per als nostres fills i filles, amb un valencià acurat i ric en
varietats.
- una televisió i una ràdio disposades a donar les
claus de la societat i el territori que vivim.
- que els nostres
actors i actrius puguen ser protagonistes de les nostres fantasies.
-
que els nostres dobladors puguen posar veu a bona part de la
programació de ficció que ara veiem en castellà.
- que els
presentadors valencians que omplin les graelles d'altres televisions
puguen ser referent de les cadenes on van créixer.
- que no es
regalen txecs en blanc a productores amigues del poder polític de
torn sense que el producte aconseguisca una audiència digna i
presente els mínims paràmetres de qualitat.
- uns directius
experimentats en el sector i responsables amb la gestió dels
recursos públics, que no gasten més d'allò que tenen pressupostat.
I això ens du a una qüestió clau: és
possible que qui no creu en el sector públic, ni en el valencià, ni
en els treballadors de RTVV tinga el perfil idoni per a reflotar la
televisió i les ràdios públiques?
ÉS MOMENT DE PACTES I COMPROMISOS
En estos moments el Consell prepara una
llei per a refundar RTVV i en molts despatxos es creuen travesses per
vore quants treballadors aniran al carrer. Seria desitjable que el
futur de Canal 9 i Ràdio 9 passara per compendre que són
instruments vàlids de cohesió social i territorial i serveixen per
a reforçar la nostra identitat com a poble i fomentar el valencià.
I que eixos objectius només es poden complir des d'un mitjà públic
que quede al marge de les batalles mediàtiques i amb uns
professionals preparats, com els que hi ha a RTVV.
Potser per això seria recomanable que
els responsables de dissenyar el nou sector audiovisual públic
arriben a un doble pacte. Primer amb la resta de partits, per
consolidar un model despolititzat i un contracte- programa que
garantisca el futur de RTVV sense que siga una càrrega econòmica. I
segon amb els treballadors de RTVV, tancant un pacte per la producció
i la productivitat, recuperant els comités de redacció i
compromet-los amb la tasca social que se'ls encomana. Per 28 euros a
l'any, vostè també té dret a exigir-ho.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada