NOU WEB DE LA INTERSINDICAL A RTVV

A partir d'ara ens trobaràs a

intersindicalrtvv.com

ESTEM SENSE PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ. I QUÉ?

El cessament de Juan de Dios Navarro com a president del Consell d’Administració de RTVV i el seu nomenament com a delegat del Consell a Alacant deixa al descobert algunes cartes del Govern valencià respecte a la televisió i la ràdio publiques.

Així, assistim a l’enèsim intercanvi de càrrecs entre RTVV i el Consell, on els despatxos són moneda de canvi, com bé saben Lola Johnson o Núria Romeral. En este cas, el temps nadalenc, ens ha deixat un canvi de pessebre que s’ha d’interpretar dins de la correlació de forces del PP alacantí.

Juan de Dios, el breu, passa als anals de RTVV per haver sigut un exemple d’austeritat en els 4 mesos llargs que ha presidit el Consell d’Administració: ha cobrat 739 euros en concepte de dieta per cada ple que ha presidit. Durant tot este temps no hem sabut si tenia alguna cosa a dir sobre el model de RTVV que s’està gestant. Hi ha silencis que no són un exercici de prudència sinó una demostració d’ignorància.

Al llarg d’este temps qui ha dut la veu cantant ha sigut el popular Miquel Dominguez, més acostumat al cos a cos amb l’oposició. D’ell sí que sabem el model de televisió que defensa i la seua opinió sobre la inexistent manipulació informativa a RTVV.

TRANSICIÓ, CAP A ON?

És evident que en esta etapa de transició, a l’espera que qualle el nou model de RTVV, el Consell d’Administració és un òrgan que serveix de ben poc. A partir d’ara el Govern valencià, segons el document de treball que ha enviat a l’oposició, vol que els membres del Consell d’Administració acrediten la seua competència professional o empresarial, el seu pas per altres consells d’administració o que demostren tindre mèrits rellevants en l’àmbit de la comunicació, la cultura, la docència o la investigació. Tant ampla és la mànega que ens temem que l’intent de professionalitzar el Consell d’Administració tornarà a quedar en no res. De moment ens conformem amb l’exercici de control i denúncia que fan alguns dels membres de l’oposició.

LA RTVV QUE REIVINDIQUEM NO ÉS UNA UTOPIA

La crisi econòmica iniciada en 2008 ha projectat l'ombra de la sospita sobre tot allò que du el marxamo de públic. L'ensenyament, la sanitat i els mitjans de comunicació han quedat en el punt de mira com a causants de tots els mals. En el cas de les televisions i ràdios públiques el debat va acompanyat d'alguns missatges que serveixen per tranquil·litzar la vessant més voraç de la competència, que aspira a fer-se amb una part del pastís audiovisual.

ALGUNES LLEGENDES URBANES

Així, s'ha colat la lletania que resa que" RTVV té més personal que Tele 5, Antena 3 i la Sexta juntes". Sí, però no. Els canals privats fa anys que van decidir externalitzar la major part de la seua producció. Per exemple, tots els informatius de Tele 5 estan servits per l'empresa de notícies Atlas, propietat de Mediaset. Atlas té una plantilla de més de 200 treballadors i en molts casos subcontracta cobertures informatives a tercers , que acaben servint les informacions a Tele 5. Conforme baixem l'escala, trobem condicions laborals més precàries i sous que ens retrotrauen a meitats dels anys 90. És així com l'audiovisual s'ha convertit en un sector de mileuristes.

La segona frase lapidària és que "RTVV és cara per als valencians". Per reforçar la sentència sempre s'al.ludeix als 1.200 milions d'euros de deute acumulat que arrossega. Curiosament no s'explica com s'arriba a una xifra tant astronòmica tot i que l'equació salta a la vista: sumem els sucosos contractes amb productores amigues per projectar els successius presidents autonòmics a l'escena política madrilenya (això sí, amb unes audiències irrisòries), el cànon per la retransmissió de les curses de Fórmula I, el finançament atípic dels equips de futbol valencians, les factures unflades amb la retransmissió de la visita del Papa o els capritxos de l'anterior secretari general, Vicent Sanz, processat per un cas d'abusos sexuals a tres treballadores de la casa. Hi ha hagut la més mínima responsabilitat política per haver provocat un forat negre de dimensions incalculables? Cap ni una. Les gestions successives de Jesús Sánchez Carrascosa, Genoveva Reig o Pedro García han estat validades pels successius governs autonòmics. 

EXIGÈNCIES DEL CONTRIBUENT

Quan la magnitud dels interessos del deute avorta qualsevol maniobra econòmica, la resposta políticament correcta és que cal aprimar RTVV, redimensionar, reorientar-se en el nou mercat televisiu...eufemismes per a parlar de comiats massius.

Volen xifres sobre l'elevadíssim cost que tindrà RTVV per als valencians l'any pròxim?. Anoten els 98 milions d'euros que transferirà la Generalitat a RTVV per al seu funcionament i veuran que és un 0'65% del total del pressupost de la Generalitat. I si tenim en compte les 3.484.000 persones majors de 18 anys que resideixen a la Comunitat Valenciana ens trobarem que a cadascú li correspon pagar 28 euros a l'any per sostindre RTVV.

Com a accionistes, per 28 euros anuals, els valencians haurien de tindre dret a :
- uns informatius plurals i equilibrats, que donen veu a diferents opinions polítiques, sindicals o socials. A debats enriquidors i a que les minories deixen d'estar silenciades.
- una programació majoritàriament en valencià, feta pels professionals de la casa, sense cap sobrecost que es puga evitar.
- una programació infantil i juvenil escaient per als nostres fills i filles, amb un valencià acurat i ric en varietats.
- una televisió i una ràdio disposades a donar les claus de la societat i el territori que vivim.
- que els nostres actors i actrius puguen ser protagonistes de les nostres fantasies.
- que els nostres dobladors puguen posar veu a bona part de la programació de ficció que ara veiem en castellà.
- que els presentadors valencians que omplin les graelles d'altres televisions puguen ser referent de les cadenes on van créixer.
- que no es regalen txecs en blanc a productores amigues del poder polític de torn sense que el producte aconseguisca una audiència digna i presente els mínims paràmetres de qualitat.
- uns directius experimentats en el sector i responsables amb la gestió dels recursos públics, que no gasten més d'allò que tenen pressupostat.

I això ens du a una qüestió clau: és possible que qui no creu en el sector públic, ni en el valencià, ni en els treballadors de RTVV tinga el perfil idoni per a reflotar la televisió i les ràdios públiques?

ÉS MOMENT DE PACTES I  COMPROMISOS

En estos moments el Consell prepara una llei per a refundar RTVV i en molts despatxos es creuen travesses per vore quants treballadors aniran al carrer. Seria desitjable que el futur de Canal 9 i Ràdio 9 passara per compendre que són instruments vàlids de cohesió social i territorial i serveixen per a reforçar la nostra identitat com a poble i fomentar el valencià. I que eixos objectius només es poden complir des d'un mitjà públic que quede al marge de les batalles mediàtiques i amb uns professionals preparats, com els que hi ha a RTVV.

Potser per això seria recomanable que els responsables de dissenyar el nou sector audiovisual públic arriben a un doble pacte. Primer amb la resta de partits, per consolidar un model despolititzat i un contracte- programa que garantisca el futur de RTVV sense que siga una càrrega econòmica. I segon amb els treballadors de RTVV, tancant un pacte per la producció i la productivitat, recuperant els comités de redacció i compromet-los amb la tasca social que se'ls encomana. Per 28 euros a l'any, vostè també té dret a exigir-ho.

Article de la Intersindical  publicat a www.valenciaplaza.com