EMPRESA PÚBLICA O REPÚBLICA BANANERA?

L'Estatut dels Treballadors estableix taxativament un descans setmanal obligatori que, com a molt, pot acumular-se en dos setmanes. Això significa que ningún treballador de RTVV pot treballar més de 10 dies seguits. L'empresa però, es nega a aplicar la llei. A la Unitat d'Enllaços i Unitats Mòbils sembla que tot val. Els caps s'excusen assegurant que segueixen les instruccions que els dona la direcció i la direcció s'espolsa responsabilitats afirmant que no en sap res. És la impunitat de les repúbliques bananeres. Només en el període que va del 27 de febrer al 19 de març hi ha quatre treballadors d'unitats mòbils que han treballat 21 dies seguits i un altre que n'ha fet 19. Però això no es res comparat amb l'incompliment de la jornada màxima establerta per la legislació vigent.


L'Estatut dels Treballadors diu amb una claretat meridiana que entre jornada i jornada de treball es té que donar un descans mínim de dotze hores. L'incompliment d'esta mesura va més enllà d'un estricte dret laboral i entra de ple en el capítol de salut i seguretat laboral. A l'empresa però, això sembla importar-li un rave.

Durant el mes de gener, els treballadors, en 28 casos, van empalmar jornada sense respectar el descans mínim. En 14 casos el descans fou de 8 hores, en altres 8 casos el descans fou de 10 hores. Altres 5 descansaren 9 hores i en un cas el descnas fou de set hores.

Durant el mes de febrer el descans fou de 7 hores en 7 casos, de 8 hores en 11 casos, de 9 hores en 15 casos i de 10 hores en 5 casos.

En el mes de març el descans fou de 7 hores en un cas, de 8 hores en 10 casos, de 9 hores en 7 casos i de 10 hores en cinc casos. El rècord el tenen dos treballadors que tinguren un descans entre jornada de 6 hores.

En el mes d'abril la jornada de descans fou de 7 hores en 8 casos, de 8 en 16 i de 9 en altres 8. Maig, porta el mateix camí. Els números, a primera vista, poden semblar que no són molt grans, però cal tindre en compte que estem parlant d'un col.lectiu reduit.

La Intersindical no pot permetre que continuen realitzant-se estes irregularitats perquè tenim la responsabilitat d'evitar-ho i perquè no volem carregar sobre les nostres esquenes les conseqüències que poden tindre estos ritmes de treball. En este sentit, cal remarcar que es tracta de personal que moltes vegades treballa a molts quilòmetres i que, per tant, ha de conduir i transportar personal. Amb el risc afegit que, sovint, fan treballs delicats, com ara els elèctrics, els auxiliars d'explotació o els tècnics electrònics.

La Intersindical ja ha plantejat esta qüestió en la Comissió Paritària. Alli, l'empresa ens dona al raó, però deixa fer. Esperem tindre més sort en la Inspecció de Treball i els tribunals.